Els comiats són durs. Un s'acomiada moltes vegades, a la vida. Els nens petits s'acomiaden amb un petó quan van cada dia a l'escola. Els adolescents s'acomiaden cada dia dels companys de classe. I un s'acomiada dels avis amb una forta abraçada, quan van cada Nadal al poble a visitar-los.
Tot i això, hi ha dos tipus de comiats.
Per un costat, estan tots els que hem explicat. Els comiats del tipus "See you later". Fins una altra. Ens tornarem a veure. Això passa cada dia. O cada mes. O cada any. O quan nosaltres escollim. Ens tornarem a veure, perquè cada dia anem a l'escola. I sempre tornem a casa, amb la familia. I els avis sempre hi són amb un somriure, esperant-nos. Sempre.
Però hi ha un altre tipus de comiat. El comiat per sempre. "Hasta siempre", diuen a Castella. És una manera suau de dir una cosa que sabem, però que acostumem a callar. Mai mes tornem a viure el que estem vivint.
Aquests són els comiats que ens fan créixer.
El comiat dels companys de Primària, que ja mai tornaran a ser companys de primària.
El comiat dels companys de Secundària, o de Batxillerat, quan ja sabem que la universitat és una porta que s'obre, però tancant una vida que deixem enrrere.
El comiat d'uns companys meravellosos a un viatge meravellós.
I això ens fa créixer. Ens fa gaudir del passat amb alegria, i tenir ilusió per continuar vivint el futur, i crear noves experiencies emocionants.
El comiat i les llàgrimes d'aquest comiat no són perquè mai més no ens tornarem a veure. No.Tots ens estàvem acomiadant d'una experiència. D'una gran experiència. D'Exeter 2014. Amb els amics, però també amb les sensacions. Amb els companys, però també amb els seu context: La catedral, el riu, el pati de la "school", el Timepiece, les cases de les "host families", el Haven Bank...tot.
Feu de cada segon de la vostra vida un espectacle d'aprenentatge. Gaudiu com vau fer a Exeter, creixent en experiències i forma de ser. Poseu la mateixa ilusió a cada dia que la que tots tenieu en agafar el vol a Anglaterra. És un dels ingredients principals per trobar la felicitat. Us la mereixeu.
Aquí teniu les fotos. "Hasta siempre", Exeter 2014. Fins una altra, companys de viatge, alumnes, Maria, Victor, Roger B., Elia, Eva, Claudia, Estel·la, Roger R., Ricard, Guillem, Ainhoa, Jordi, Minu, Mireia, Martina, Berta, Irene, Ignasi, Aurora, Sergi.
Carles i Carme.
(Ara és el vostre torn. A sota teniu una opció, que es la de posar el vostre comentari. Poseu el vostre nom. Feu el vostre comiat. Digueu les vostres paraules. Expliqueu-nos el vostre record. Per a la Carme i per a mi. Per als vostres pares. Per als alumnes que vulguin provar-ho. Per al record propi. No oblideu posar el vostre nom!)
 |
| Última foto de grup. Encara hi erem tots! |
 |
| Pujant a l'avió. Adéu, UK! |
 |
| Un mar de cotó! |
 |
| Exmouth i Exeter plegats, esperant les maletes. Ja som aquí! |
 |
| Diuen que els adolescents són poc carinyosos amb els adults |
 |
| Diuen que els adolescents no troben a faltar, la família. Són independents i fugissers. |
 |
| Diuen que els nois en general no mostren sentiments. Ni ploren, ni abracen, ni estimen. Són homes! |
 |
| És difícil no emocionar-se. |
 |
| Els sentiments surten per la pell, pels ulls... |
 |
| Res a dir |
 |
| Sempre ens quedarà Exeter 2014, Víctor! |
