diumenge, 13 de juliol del 2014

EL RETORN. COMIAT.

Els comiats són durs. Un s'acomiada moltes vegades, a la vida. Els nens petits s'acomiaden amb un petó quan van cada dia a l'escola. Els adolescents s'acomiaden cada dia dels companys de classe. I un s'acomiada dels avis amb una forta abraçada, quan van cada Nadal al poble a visitar-los.

Tot i això, hi ha dos tipus de comiats. 

Per un costat, estan tots els que hem explicat. Els comiats del tipus "See you later". Fins una altra. Ens tornarem a veure. Això passa cada dia. O cada mes. O cada any. O quan nosaltres escollim. Ens tornarem a veure, perquè cada dia anem a l'escola. I sempre tornem a casa, amb la familia. I els avis sempre hi són amb un somriure, esperant-nos. Sempre.

Però hi ha un altre tipus de comiat. El comiat per sempre. "Hasta siempre", diuen a Castella. És una manera suau de dir una cosa que sabem, però que acostumem a callar. Mai mes tornem a viure el que estem vivint.

Aquests són els comiats que ens fan créixer.

El comiat dels companys de Primària, que ja mai tornaran a ser companys de primària.

El comiat dels companys de Secundària, o de Batxillerat, quan ja sabem que la universitat és una porta que s'obre, però tancant una vida que deixem enrrere.

El comiat d'uns companys meravellosos a un viatge meravellós.

I això ens fa créixer. Ens fa gaudir del passat amb alegria, i tenir ilusió per continuar vivint el futur, i crear noves experiencies emocionants.

El comiat i les llàgrimes d'aquest comiat no són perquè mai més no ens tornarem a veure.  No.Tots ens estàvem acomiadant d'una experiència. D'una gran experiència. D'Exeter 2014. Amb els amics, però també amb les sensacions. Amb els companys, però també amb els seu context: La catedral, el riu, el pati de la "school", el Timepiece, les cases de les "host families", el Haven Bank...tot.

Feu de cada segon de la vostra vida un espectacle d'aprenentatge. Gaudiu com vau fer a Exeter, creixent en experiències i forma de ser. Poseu la mateixa ilusió a cada dia que la que tots tenieu en agafar el vol a Anglaterra. És un dels ingredients principals per trobar la felicitat. Us la mereixeu.

Aquí teniu les fotos. "Hasta siempre", Exeter 2014. Fins una altra, companys de viatge, alumnes, Maria, Victor, Roger B., Elia, Eva, Claudia, Estel·la, Roger R., Ricard, Guillem, Ainhoa, Jordi, Minu, Mireia, Martina, Berta, Irene, Ignasi, Aurora, Sergi.

Carles i Carme. 

(Ara és el vostre torn. A sota teniu una opció, que es la de posar el vostre comentari. Poseu el vostre nom. Feu el vostre comiat. Digueu les vostres paraules. Expliqueu-nos el vostre record. Per a la Carme i per a mi. Per als vostres pares. Per als alumnes que vulguin provar-ho. Per al record propi. No oblideu posar el vostre nom!)
Última foto de grup. Encara hi erem tots!

Pujant a l'avió. Adéu, UK!

Un mar de cotó!

Exmouth i Exeter plegats, esperant les maletes. Ja som aquí!

Diuen que els adolescents són poc carinyosos amb els adults

Diuen que els adolescents no troben a faltar, la família. Són independents i fugissers.

Diuen que els nois en general no mostren sentiments. Ni ploren, ni abracen, ni estimen. Són homes!

És difícil no emocionar-se.


Els sentiments surten per la pell, pels ulls...

Res a dir

Sempre ens quedarà Exeter 2014, Víctor! 






divendres, 11 de juliol del 2014

DIJOUS NORMALET...I ÚLTIM DIA. DIVENDRES D'ACTIVITATS!

Afegim en una sola entrada els dos últims dies. Ens vam comprometre a entrar en alguna classe, i fer algunes fotos de com es trobaven els alumnes. Així ho vam fer el dijous al matí. A la tarda, després de sopar, vam repetir l'activitat de la discoteca. En acabar a les nou, cadascú va marxar cap a casa. Aqui podem  veure tot:


El Roger és tan discret que prefereix tancar els ulls a les fotos 
Vanessa, la professora, treballant amb els alumnes


Vam decidir fer un petit "sopar" al costat de la catedral després del partit entre els italians i els catalans

Exposició de cabells

Diuen que és el carrer més estret d'Europa

És el Roger, o el seu esperit???

Entrada a la disco. Els alumnes em van demanar que no fes fotos ni digués res del que pasava allà dintre. Vaig complir la promesa. Ahhh!


Avui divendres, últim dia d'activitats, tots, després de fer classes, hem anat a fer activitats diverses. Ja les coneixem: tir amb arc, windsurfing, canoes...

Aquí teniu les fotos de tot plegat:

"Los vigilantes de la playa"!

Hi havia també un cos femení de "vigilantes"!

Preparant-se pel windsurf

Explicacions del monitor. En anglès, és clar!

Cycling!

L'Estel·la té molt d'estil, fent tir amb arc!

Apa, Maria!

El Ricard va repetir activitat...i deu n'hi do!


L'Elia Tell....o era el Guillermo Tell???




El Mateu és molt pacífic. Els saluda content.

No hi som tots! Falta l'Aurora, La Irene, El Sergio...

dijous, 10 de juliol del 2014

LYNTON AND LYNMOUTH

Com ja sabeu, els dimecres estan reservats a fer ruta i conèixer les rodalies d'Exeter. En aquest cas ens hem dirigit a dues poblacions bessones, molt a prop, que tenen un paisatge ben especial i característic. És com fessim una barreja entre Andorra...i Cadaquès! Una mena de poble de platja, on trobem un paisatge totalment verd. Per un altre costat, uns altres alumnes han fet una visita al museu d'aviació. Finalment, uns dels nostres autobusos s'ha espatllat, i l'aventura s'ha fet doble, perquè alguns dels nostres alumnes han hagut d'esperar amb la Carme fins que arribés un altre autobús a buscar-lo. La aventura no ha tingut grans repercussions, i ens quedem amb el bon regust de visitar dues poblacions ben boniques! Aquí teniu les fotografies!

Poblet de Lyndmouth

Davant d'un poble tan maco i amb platja...els nostres estimats...es posen a jugar en un parc????

Però...no eren ja gairebé uns adults??? Jugar en un parc a Anglaterra? Això es fer turisme?

Un moment! Però si el professor també hi és? Quina bogeria és aquesta?

Uns altres escullen passejar per la platja...

Qualsevol diria que això és un poble de platja...segur?

Carrer principal de Lynmouth?



Dirigint-se al funicular hidràulic més antic d'Europa

Un funicular d'època!


El funicular uneix la població de Lyndmouth amb la de Lynton

Roger...veus bé?


Lynton

Ja tenim els nous Beatles!

Comencem el camí de ronda cap a l'autocar!


Quins paisatges!


Poney d'Exmouth, en perill d'extinció

La Carme, per un altre costat, també va fer aquestes fotografies amb el grup que anava, que va fer el recorregut contrari:


Començant el camí de ronda


Estan com cabres...

Nice pic!


Arribant a Lyndton

Oh! Quines vistes!


Jugant a futbol amb els italians...




Passant el temps


Fish and chips...i alguna cosa més!